M'acabo de cascar el video de Thriller, bàsicament perquè tocava. Feia dies que hi pensava i no trobava el moment, ara he vist que una amiga del Facebook ha penjat un video dels Jackson Five i he pensat que havia arribat el moment.
De petita, quan va sortir, em feia una por tremenda. No podia veure'l. I mai més em vaig parar a mirar-me'l.
Avui no m'ha fet por i he al·lucinat amb com balla el tio. No em puc creure que durant tants anys hagi considerat aquest home com el que es movia d'un costat a l'altre de l'escenari sense aixecar els peus a terra. Tenia una idea d'ell i del seu ball que ratllava el ridícul.
He mirat detingudament els crèdits, sobretot perquè s'ha parlat molt de la innovació que va suposar en aquell moment aquest vídeo.
A més de la col·laboració de Quincy Jones, he vist que el van escriure, dirigir i produir el Michael Jackson i un tal John Landis.
John Landis era, fins avui, un autèntic desconegut per mi. Resulta que ha fet vàries coses en el món del cinema nord-americà; entre elles la pel·lícula de la Dimensió Desconeguda, una altra font inesgotable d'angoixes durant la meva infància.
A més, va dirigir el vídeo de Black or white que, òbviament, també m'he cascat. I celebro haver-ho fet: li he donat una nova oportunitat i és fantàstic!!!
Potser perquè és mort. Potser perquè m'he fet gran... En tot cas, una mirada fresca i diferent a allò tan conegut; perquè la música de Michael Jackson no m'és, en absolut, aliena.